Estic caminant pel carrer i de sobte una noia molt jove, morena i amb cua em para. Com no, tenia pressa (encara que soni a excusa) i li havia de dir que no podia estar per ella però no va haver més remei que parar i atendre-la. Ella no deia paraula, només m'ensenyava una fulla on es veien unes signatures amb unes quantitats de donatius anònims "20euors, 10euros…". El motiu del donatiu era per la construcció d'un futur local per gent sordomuda de Catalunya.

Després d'haver signat vaig estranyar-me de la quantitat de diners que donava la gent al carrer i em començava a pensar quants en donaria jo. Quan va arribar el gran moment de posar la mà a la butxaca em vaig  adonar que m'havia deixat el moneder a casa. I sentint-ho molt mitjançant senyals li vaig haver de dir que no duia diners.

Després d'unes hores em diuen que són un grup d'estafadors que es fan passar per gent sordomuda per treure els diners a la gent. En aquell moment em vaig riure de la meua innocència i em va fer pena alhora que s'hagi d'utilitzar aquest col·lectiu per demanar pel carrer.