Visc uns dies estranys. Suposo que deu ser normal. Falten poques setmanes per acabar les pràctiques i em trobo que d'aquí quatre dies estaré en un altre lloc que a hores d'ara no tinc la més remota idea d'on deu ser. Havia sentit a dir que quan un acaba la carrera se li comença a omplir el cap de preocupacions i comences a divagar. Massa, n'estic segur.

Deixo enrere cinc anys de carrera on tot era més o menys fàcil. Després d'un any en vindrà un altre, pensava. Quedava lluny l'últim mes de carrera i finalment ha arribat. Tot i això tinc una esperança. Menys mal que tinc els objectius clars.

D'aquí un mes, parlem.