A l’aire català
Per fi, somni complert. Feia dies que no parava de pensar que volia tenir uns minuts per poder parlar en antena a RAC-1 i, finalment, avui ho he aconseguit. No enganyo si dic que estava nerviós (és més, nerviosíssim) però ho he disfrutat tant i tant que feia dies que no tenia aquesta sensació. Assentat a la taula amb tot l'equip, esperant la indicació de l'Elisenda i donant les respostes que m'havia preparat; tot ha estat perfecte. Ara, només demano que en el futur aquests dos minuts d'avui es converteixin en molt més. Deixeu-me somiar…espero que tot arribi.
[@more@]
Felicitats!