Doncs ja hi som. A Dublin, capital d'Irlanda. Una ciutat que el clima diguem no es el mes bo que te, pero li salven moltes altres coses com les que us estic a punt d'explicar.

La primera resposta es clara> estic be i m'hi trobo com a casa. Si, si, com a casa, No se si es perque aqui la gent per lo general es fisicmanet com jo o que pero m'hi trobo molt be. Rapid van passar els dos primers dies d'adaptacio. A la familia hi estic molt be. Realment a casa hi soc poc, o be perque nomes hi he d'anar a sopar i dormir o be perque estic tot el dia pels llocs. Estic vivint amb una familia que esta composada er mare, pare i dos filles de 14 i 16 anys cadascuna. A mes, hi ha un noi sudcorea que viu aqui perque estudia a un cole de la barriada on visc. Si, es estrany aquest fet. Aquest noi ve a Dublin per tot l'any a estudiar al cole.

Pel que fa a l'escola tambe molt be. Tinc dos professors que realment m'agraden molt, el Gerry i la Susan. Ens peguen canya i aixo m'agrada. Estic al nivell de despres de l'intermig i ho agraeixo. Fem classes molt de parlar, pronunciar, etc.

I una altra cosa que val la pena de comentar es amb la gent que estic. Com no, i per molt pesar que em fes els primers dies, a l'escola hi ha moltissims espanyols. I dic pesar perque com a mes n'hi ha, menys parles angles. Tot i aixo la part positiva es que aixi parlo castella que tambe m'anira be. A nes tenim unes converses sobre el "tema catala" molt interessants…

Amb elsl em fet una colleta motl guay i anem fent activitats cada dia. Avui, per exemple, hem anat al Phoenix Park a dinar (digue/li dinar, digue-li sandwich, perque aqui la gent no menja) i em llogat unes bicis amb les que ens hem passejat. Ha estat molt divertit. Aquest parc es el mes gran d'Europa!

Doncs be, fins aqui el primer missatge des d'Irlanda. Continuare informant i donant mes detalls. Ens veiem!

 JORDI

[@more@]