Fa uns mesos l’Institut Terres de Ponent de Mollerussa em va fer l’encàrrec d’anar a l’institut a representar juntament amb alguns companys un petit “role play” al voltant d’una problemàtica d’immigració per tal de fer-ne després un debat  per treballar amb la mediació. En aquest institut des de fa temps hi treballen i creien que la dramatització seria una bona eina . Després de parlar-ho amb la gent de “La Comunicativa CTO” (col·lectiu on formo part) vam considerar que seria interessant que fóssin els/les mateixos/es alumnes qui preparés una peça de teatre fòrum per ensenyar a la resta d’alumnat. Així és que els hi vam proposar i van accedir-hi.

L’institut va parlar amb el grup de mediadors d’ESO i els ho va comentar i durant dos dies, quatre hores, vam crear amb el grup una peça de teatre fòrum al voltant d’una problemàtica que estigués vigent a l’institut de la qual se’n sentissin partíceps i, per tant,els fos molt propera. Una vegada la tinguéssim

crearíem una peça de teatre curteta d’encara no quinze minuts, l’ensenyaríem a l’alumnat i després en faríem un fòrum obert on ens aventuraríem a veure si hi hauria participació.

N’estava convençut que així seria. El professorat estava una mica a l’expectativa del que podria passar ja que creia que potser no hi hauria una bona participació. Què passaria? Era una incògnita…

Així és que vam començar a treballar amb el teatre dels oprimits i oprimides d’Augusto Boal. Durant la primera hora vam estar fent uns exercicis per entendre què vol dir “oprimit/da”, “opressors/es” i acabar de definir els llaços que es poden establir entre els diferents personatges d’una peça d’aquestes caraterístiques. Vam jugar a inflar-nos com un globus (oprimit/da que cada cop va aguantant més i més) entre un altre bufa pel darrera (opressor/a), vam fer una hipnosis colombiana que consistia en estar en parelles i seguir amb la mirada el palmell de la mà de la nostra parella fins que vam començar a treballar amb les imatges. Amb el treball d’imatges vam anar explorant fins que va arribar el moment de decidir la temàtica de la nostra peça: assetjament escolar.

Ara ja la teníem i el que feia falta és veure com la treballaríem i com la posaríem a escena. Vam crear cinc imatges o altrament dit cinc moments claus de la peça representats en forma de foto. Van ser: presentació dels personatges a travès del Facebook on cadascú aniria agregant o no segons si era o no amic/ga seu/seva, situació a classe on es veien els desitjos de les noies que volien oprimir al noi, situació a classe on arriba la mestra i pel darrera els alumnes van fent comentaris, situació on la mestra no hi és i els alumnes tenen un cnflicte amb ell i, per últim, situació on la mestra arriba i l’oprimit és castigat.

Tot això ho vam anar treballant durant el següent dia fins que vam acabar de definir la peça que representaríem la setmana següent.