Surto de casa amb una motxilla no gaire carregada: un buff, una armilla de borreguet i una barretina per tapar-me bé. Ja fa uns dies que havia decidit que a la Cavalcada dels Reis d’aquest any aniria ben abrigat ja que a la de l’any passat vaig passar fred i prometia ser llargueta. Aquest any, de pastoret.

Un cop arribo davant l’estació de trens començo a veure les primeres cares d’impaciència de molts nens i nenes que han arribat, potser una mica d’hora, per tal de veure com arriben sa Majestats els Reis Mags d’Orient. Avui, però, la nostra funció és clara. Estarem a la carrossa de l’arbre amb la Romina, la Toxina, els Eskatas i el Banyetes per poder compartir la il·lusió que venen els Reis amb els centenars i centenars de nens i nenes que els han vingut a rebre pels carrers de Lleida.

Minuts abans que els tres Reis facin els seus discursos després d’haver arribat (aquest any en avioneta a Alguaire) faig quatre fotografies d’algunes de les carrosses i personatges fantàstics (fades, follets…) o no tan fantàstics (com els carboners o els dimonis) ja que durant la cavalcada serà impossible. O no?, penso. Potser el que podria prendre algunes fotos i vídeos durant la Cavalcada per tenir un bon record d’aquest bonic trajecte. Aquesta era la idea però el resultat final no va ser de gaire bona qualitat.

I així és quan un cop vestits tots, fetes algunes fotografies sobre la carrossa amb el fons de l’arbre i amb els focos i la música engegada s’inicia la Cavalcada amb totes les carrosses i comencem a obrir els paquets amb el bon grapat de caramels que de ben segur tirarem.

Com era d’esperar, els carrers estan de gom a gom. Nosaltres, anem darrera el tercer Rei, els nens i nenes ja els han vist passar tots; sembla ser que aquest any també han arribat tots tres! Durant dues hores són molts els infants i adults que encara tenen forces i ànims i ens demanen caramels,  ens criden, ens saluden, en definitiva, que ens transmeten amb la mirada o bé ens ho diuen amb el filet de veu que encara els queda després d’haver cridat a tort i a dret,  la il·lusió que els fa aquesta vigília del dia de Reis.