Les emocions del s.XXI
Ahir a la tarda estava treballant les emocions amb els meus alumnes de teatre de sis anys de l’Aula. Resulta que estàvem experimentant amb les cares i l’expressió del cos tot fent cares d’alegria, de tristesa, de por, d’enfadats…Quan de sobte vaig fer una pregunta: sabeu que són totes les cares que estem posant? I una nena va exclamar ràpidament: emoticones! Em vaig quedar gelat; no sabia què dir.
Ostres!
La meva primera emoció ha estat un somriure, però la segona… no ho sé, decepció potser? No sé pas si això és bo o no, però no m’agrada! Crec que m’hauria quedat glaçada també!