El passat dia de Tots Sants vaig tenir l’oportunitat de reviure una estada al poble de la meva iaia Elena. Em resulta complicat recordar el munt d’anys que feia que no el trepitjava i m’adono ara que em fa llàstima no haver-hi tornat abans. Tan sols arribar els petits records que conservava m’anaven arribant a la ment: els carrers per on havia passejat de petit, la plaça de l’Església, l’Església, veure la façana de la casa de la iaia (ara en venda), el forn (i comprar els seus “mantecados”), casa de la tieta, trobades al carrer amb alguns dels veïns que em recordaven de petit i ara em reconeixien de més gran…i tot això tot fent un passeig pels principals indrets del poble que a més em permetien descobrir-ne de nous com la presó o la plaça de l’hospital que ni recordava.

Què bonic és tornar a aquells dies d’infantesa, d’innocència, de joc, de descoberta, de poques preocupacions, de berenars de coca amb xocolata a la plaça…

De petit no vaig passar molts dies al poble però el que sí he après en aquesta nova visita ha estat el reviure uns moments i estar en uns carrers que per molt poc que hagues transitat en un passat d’una manera o altra van quedar gravats dins meu.